released September 24, 2014

--
CÀMPING DE CAN PICAFORT

No va ser sa pregunta
ni el que vaig contestar
el que em va posar de mala llet.
Va ser una veu llunyana
la que em va guiar.
M'he d'anar d’aquesta merda de ciutat.

Tenc un munt de coses a fer.
A molts de llocs on anar.
Tot un futur ple de coses guapes.
Però carinyo, tu no entres dins els meus plans.

Quina puta peresa.
No vull ni follar.
Te passes tot el dia tirada en es sofà.
Mirant en Bob Esponja
i saps que soc superfan.
M'he d'anar d’aquesta merda de ciutat.

I he pres una decisió.
Que et tregui un altre a passejar.
Me’n vaig directe cap a s’estació.
Me’n vaig a viure al càmping de Can Picafort.

--

D'ESQUENES

Tinc s'exclusivitat
de lligar amb tu
i si m'acaben aturant
llavors tot tindrà sentit.
I ses històries que et conten saps que no són veritat.
Els natius queixant-se enmig del carrer
a mem quina empresa patrocina el temps.
Xalets buits, plàstics grocs,
llantes robades, estan fetes de crom?
El teu estil
no es pot mesurar.
Tant d'estil a la merda.
Tant d'estil a la merda.
Un gram de Speed a la merda !!!

Ella té s'exclusiva
de ficar-se speed.
A Madrid no hi ha la mar, “Hundir la flota” i a cagar.
I en els hotels d'immigrants, mai hi dormen i mai ho faran.
Ses seves ànimes no troben treball.
El teu discurs lis va calar foc.
Xalets buits, plàstics grocs,
llantes robades, són fetes de crom?
El teu estil
no es pot mesurar.
Tant d'estil a la merda.
Tant d'estil a la merda.
Un gram de Speed a la merda !!!

--

ALLÀ

Vaig néixer per fracassar,
però el fracàs em va esquivar.
I soc s’únic que s’està pixant
de ses teves bromes subnormals
i són molt subnormals,
però no tan subnormals com jo.
Anem a privar i celebrar
que mai encaixarem del tot
entre aquesta gent tan guai.

Tu i jo no estam fets per aspirar a sa felicitat.
Llegim massa, pensam massa i sempre xerram de demés.
I ja ho veus a quin lloc hem acabat.
Allà, tot sols, en aquell bar.

Odiam als guapos i als triomfadors
i a sa gent que juga bé a futbol,
sempre em triaven de porter
i em van ficar milions de gols,
però tots ells eren en fora de joc
i jo lis vaig robar es balón.
Anem a privar i celebrar
i a cantar himnes de derrotats.
I que lis donin pel cul a tots.

Tu i jo no estam fets per aspirar a sa felicitat
Llegim massa, pensam massa i sempre xerram de demés.
I ja ho veus a quin lloc hem acabat.
Allà, allà, tot sols, en es bar...
En es bar...
Allà.
En es bar...
Allà.
--

DISTRICTE KAMEHAME

Posa't en peu que dur el vestit.
Aquell tan guay i tan cenyit.
Dissimulant el teu encís
hi tornaràs a perdre el fil.
Ets un cagat, i no ho sabràs mai.
Eternament
et demanaràs:
“Per què no ho vaig intentar?”

Es va casar i no et va convidar.
Tu la vas odiar durant 2 segons,
però el teu cor és pur i ho vas oblidar.
Sols recordes que et mola molt.
És un merda, el puto Darwin.
En el fons no saps
que al Kamehame
tothom hi queda per a follar.

“Per què no ho vaig
“Per què no ho vaig
intentar?”

--

SONS DE CASSETE

Tornen els cassetes, amb el seu só devastador.
Aniquilen esperances de que tot vagi a sonar millor.
Ses presències futuristes són petits canvis de color
i en Godzil·la que berena discoteques de formigó.

I te'n recordes de ses pintes
quan donàvem cintes
a ses xatis de Ca'n Picafort.

Una festa sense amfitrions.
A ses cintes de Nirvana hi amagàvem el costo bo.
Acampades & Colònies sense marques de licors.
Ties bones & surfetas estiuejant a altres dimensions.

I te'n recordes de ses pintes
quan donàvem cintes
a ses xatis de Ca'n Picafort.

Sa teva cinta sempre triomfava.

I te'n recordes de ses pintes
quan donàvem cintes
a ses xatis de Ca'n Picafort.

--

VIDA NORMAL

Després del bolo
Al camerino
Tothom està happy
Però jo només pens en demà,
He de pagar els deutes
Abans de pagar el lloguer

Fumant al carrer
Només passen cotxes
Tothom va a lo seu
I jo me sent estrany i buit
Aquesta és sa meva vida
Te la canviaria si pogués

Vull una vida normal,
Quan em pugui calmar
Si em pogués calmar
Però no em puc calmar. X2

Fugint del Jarana i de sa poli
Boira i redada
Haurem de cercar-nos un llit
Un cau humit per passar el vespre
O haurem de dormir al carrer

Amb els cascos
Escoltant els Guided
Tot sembla fàcil
I sa vida té significats
Però no tenc ningú a qui plorar-li
Ningú a qui culpar

Tranquil,
no passis pena
demà serà una festa
ningú t’esperarà despert
per a celebrar-ho com cal.

Vull una vida normal,
Quan em pugui calmar
Si em pogués calmar
Però no em puc calmar. X2

Has escoltat als Last Dandies?
En Cobri és colegues
I sempre va content
Li costa trobar ses cordes
És normal si no dorm mai

Estim a na Pauli, a na Barbi i en Celes,
Estim en Maiki, al Juli i a en Javi ,
Els estim a tots excepte a mi
Però ara només vull anar a dormir...

Dormir dormir dormir dormir

--

Gràcies a Pavement per no denunciar-nos.